Aquest conjunt arquitectònic té els seus orígens en la primera església romànica del municipi, bastida a la segona meitat del segle XII. D’aquesta només n’ha pervingut aquest conjunt, adossat a una paret lateral de l’actual Església i visible des del pati de la rectoria i que consta d’una portalada, arc de mig punt i el propi timpà, on trobem tres imatges ubicades dins un tríptic d’arcs apuntats entre columnes. La data exacta de realització del timpà es desconeix, però les seves característiques l’ubiquen al segle XIII, durant el període de transició del romànic al gòtic.
A l’interior de l’arcada central del timpà hi trobem la figura de la Verge, amb túnica i mantell, i vel i corona sobre el cap. A la seva mà esquerra sosté el Nen Jesús, una de les figures més malmeses del conjunt, ja que li falta el cap i la mà dreta. L’Infant porta a la mà esquerra el llibre dels Set Segells, que fa al·lusió a la seva segona vinguda apocalíptica. A la dreta del conjunt hi trobem un profeta, probablement Isaïes, que amb la mà dreta subjecta un rotlle. A l’esquerra hi trobem una altra figura masculina, probablement Sant Joan Evangelista, que amb la mà dreta sosté un llibre i amb l’altra es recolza el cap.
La darrera restauració d’aquest conjunt es va efectuar l’estiu de 2003 i va posar al descobert traces de l’antiga policromia, en tons negres, vermells i verds que es deixen entreveure als capitells laterals i a la figura del profeta.
Viu Sarral 